HERÈNCIA EMOCIONAL. El viatge als sentiments invisibles

Quan naixem no sabem quina ha de ser la nostra resposta emocional al que ens ocorre: és una cosa que aprenem dels nostres pares i del nostre entorn.
Aquestes emocions heretades van ser, durant molt de temps, les pròpies d’una espècie amenaçada que lluitava per la supervivència, per la qual cosa l’obediència a l’autoritat (paterna, religiosa, institucional) estava per sobre de tot, també d’un mateix. Per sort, en les societats del benestar de les últimes dècades aquesta necessitat de preservació ha desaparegut i, a la fi, ens és possible expressar la vulnerabilitat, i connectar amb les pròpies emocions i amb les dels altres. Desenvolupar l’empatia, que ens fa més fràgils, però que ens permetrà ser millors.