LA LLEGENDA DEL REI ARTUR I LA CAVALLERIA DE SANTA MARIA

Miquel Frontera Serra

Una de les rondalles meravelloses recollides per Antoni Maria Alcover és el conte de la Fada Morgana. Com és sabut, la fada Morgana és un dels personatges de la llegenda del rei Artur. Aquesta llegenda va començar a ser popular a l’edat mitjana i ens ha arribat a través d’una quantitat enorme de textos i de contes orals. En totes aquestes narracions, la fada Morgana assumeix diferents papers i fesomies variades. A vegades és una fada bondadosa i màgica, de gran bellesa, que elabora bullidures amb herbes remeieres, però d’altres és polissona, lletjota i fabrica metzines terribles.

A la rondalla de n’Alcover, la fada Morgana és una reina molt sabuda que just té un fill tant o més sabut que ella i vol casar-lo amb una al·lota que tengui les mateixes qualitats. La candidata a casar-s’hi és na Joana, més viva que una centella i molt garrida, que haurà de passar les proves de la saviesa que li posarà na Morgana.

Una altra narració de la literatura mallorquina on apareix la fada Morgana és un text de l’edat mitjana relacionat amb l’antiga cavalleria de Santa Maria del Camí. Aquest text es titula La Faula i va ser escrit per Guillem de Torrella en la segona meitat del segle XIV. En aquesta narració la fada Morgana apareix com una donzella dedicada a la cura del seu germà, el rei Artur, que viu malalt de tristesa a un lloc secret, un palau d’una illa mediterrània encantada, on ella el consola i li cerca remeis, miraculosament alimentat pel Sant Graal.

La descripció que fa Guillem de Torrella de la fada Morgana, diu així: “Tan bon punt vaig haver baixat, heus aquí que ve una donzella , agradable, delicada i lleugera, ornada de totes les belleses. Anava molt elegantment vestida amb un brial de sàmit negre de tall francès. No duia cap galó, franja ni guarniment de perles, però vestia de manera tan escaient que no s’hi podia millorar res. El rostre era amorós i clar, la cara blanca i vermella, i els cabells rossos.”

Un ideal de bellesa no molt allunyat del retrat que podem contemplar al retaule gòtic conservat a l’Ajuntament de Santa Maria, realitzat Joan Massana en els mateixos anys en què Guillem de Torrella escrivia la seva obra: “Era realment molt bella i noble, i tenia setze anys d’edat segons revelava la seva cara.”

No sabem si l’escriptor Guillem de Torrella i el pintor Joan Massana es varen conèixer, però foren gairebé contemporanis (per ventura el segon era uns anys més jove que el primer) i ambdós han quedat relacionats amb la vila de Santa Maria del Camí de tal manera que els podem considerar com els primers artistes coneguts que s’hi relacionen.

Les meravelles que els nostres avantpassats del segle XIV imaginaven estaven perfectament tipificades i no són tan diferents de les que nosaltres esperam d’una rondalla, d’una narració o d’unes imatges: el luxe i la transformació màgica de la realitat, fascinen avui igual que a l’edat mitjana. La fada Morgana i el rei Artur protagonitzaven tota casta d’aventures màgiques en escenaris mig reals, mig inventats. La seducció d’aquestes històries és tal que omplen encara avui en dia l’imaginari contemporani gràcies sobretot al cinema que s’ha convertit en el seu principal mitjà de difusió.

Si del pintor Joan Massana no sabem gairebé res, del poeta Guillem de Torrella en sabem només el seu encaix dins l’arbre genealògic dels Torrella. D’ascendència empordanesa, vinguts amb el rei Jaume I, el seu patrimoni radicava principalment en els termes municipals de Sóller, Santa Maria del Camí, Rubines i Muro. Les alqueries de Morneta, de Binissalem, juntament amb Escorca foren propietat dels Torrelles gairebé fins als nostres dies. En canvi, el llinatge s’ha conservat en els topònims puig d’en Torrella (puig Major) i Son Torrella del nostre poble. Però Son Torrella de Coanegra era propietat d‘una branca diferent dels Torrella de la Cavalleria de Santa Maria del Camí.

Un dels primers estudiosos de l’obra i la biografia de Guillem de Torrella, va ser el medievalista binissalemer Gabriel Llabrés i Quintana, que va publicar un “Estudi històric i literari”  l’any 1907 en el qual podem llegir els següents paràgrafs:

“En el terme de Santa Maria del Camí tenien els Torrelles l’alqueria Mahuya, que havia pertenescut al cavaller En Bernat de Santa Eugenia, primer governador de Mallorca després de la conquesta, del qual llinatge ha pres nom el poble de Santa Eugenia”.

“En la vila de Sóller posseïen, entre altres heretats, el predi anomenat Benibassí, que després fou dels Santjoanistes y avui de la família de l’escriptor en Joan B. Ensenyat. Aquesta propietat explica el siti on comença el viatge que el poeta relata en La Faula, esdevingut en la vall de Sóller y en el port de Santa Caterina, no gaire lluny per cert de dita heretat.”

“Son naixement podem suposar-lo en la Ciutat de Mallorca (avui Palma) en la parròquia de Sant Jaume, en sa pròpia casa solar, que fa cantonada amb una travessia que porta encara el nom de Torrella, en memòria dels d’aquest llinatge. Fou, aquesta família dels Torrelles, si no molt nombrosa, prou hisendada, havent-hi unes quantes heretats que recorden son llinatge, com el Puig Major de Torrella, el més alterós de l’illa; com també Son Torrella, al terme de Santa Maria i L’Avenc de Son Torrella, pintoresca y grandiosa cova també a Santa Maria.”

L’Avenc de son Pou, amb la seva cambra enorme, plena de llum i d’ombres, amb els degotissos fràgils i afilats que semblen fets de vidre, podria haver inspirat a aquell jove escriptor mallorquí que va viure en el segle XIV? No en tenim cap prova. I la font de Son Pou i els camps sembrats de blat i de vinya de la vall de Coanegra? Tampoc ho podem afirmar. Però podem imaginar, i ens convé, que la cavalleria de Santa Maria del Camí, en el segle XIV, va hostatjar al jove donzell –aspirant a cavaller- que llegia novel·les de cavalleries i coneixia tota la saga del Rei Artús, la fada Morgana, el mag Merlí.

Josep Capó ens aclareix el que dèiem abans, que el vincle més directe de Guillem no és amb Son Torrella de Coanegra, que era propietat d’una altra branca de la família, sinó amb els Torrella de la Cavalleria. La Cavalleria de Santa Maria, en l’edat mitjana va ser propietat de Pere Torrella, que va tenir dos fills, Guillem i Arnau. El primogènit, autor de La Faula, va morir quan tenia vint-i-cinc anys, possiblement complint un servei d’armes fora de Mallorca i l’hereu va ser n’Arnau Torrella. Entre els béns que Guillem de Torrella deixà en herència al seu germà Arnau hi havia la cavalleria de Santa Maria del Camí. Els fills i néts de n’Arnau Torrella feien llargues estades a Santa Maria, on hi tenien casa i capella situades en una cruïlla de camins, dalt d’un turó, en un lloc que amb el pas dels anys es convertiria en el centre històric de la nostra vila. La Faula va tenir un gran ressò cultural i va influir en obres posteriors com el Tirant lo blanc de Joanot Martorell. Els descendents d’Arnau Torrella varen adoptar el sobrenom de Torrella de la Faula a causa d’aquest prestigi.

Se sap que Guillem de Torrella va escriure aquesta obra en els darrers anys de la seva vida, que va ser molt curta. El rei Artur que protagonitza La Faula és un rei destronat, un rei que espera i que està entre la vida i la mort. Té la seva espasa Excalibur entre les mans, una espasa màgica, brillant i enlluernadora que ell mira fixament. En l’espasa hi veu la seva desgràcia. L’acer, que és lluent i polit, li porta el testimoni de les coses que el fan emmalaltir.

És un rei savi que es lamenta de la mesquinesa que s’ha apoderat del món. Per això la vida se li ha fet poc desitjable i feixuga. En el món hi ha dos tipus de persones, explica, unes alegres i unes altres tristes. Les alegres duen els ulls tapats. Les tristes estan fermades de peus i mans. Les primeres estan encegades per la riquesa i l’avarícia. Les segones estimen els valors, però estan fermades i no poden dur a terme les seves nobles aspiracions.

Per curar el rei de la seva tristesa la fada Morgana envia a l’illa de Mallorca un gran peix i un ocell que enganyen a Guillem de Torrella i el transporten màgicament fins al palau reial. La missió d’aquest escuder serà transmetre el testimoni del rei Artur a tots els cavallers que hauran de procurar esmenar la gran ofensa que han fet contra Artur i els seus ideals de cavalleria.

Alguns estudiosos de l’obra han trobat una interpretació política a aquesta narració. Diuen que rere aquest conte s’hi amaguen uns fets reals, històrics. El poeta va néixer aproximadament en els anys de la mort, a la batalla de Llucmajor, del rei en Jaume III (25 d’octubre de 1349). El poeta va morir en una data igualment significativa, el mateix any de la mort de Jaume IV,  hereu i pretendent al tron del Regne de Mallorca, empresonat a Valencia per Pere IV el Cerimoniós, rei de la corona catalano-aragonesa. Segons aquests analistes de l’obra de Guillem de Torrella, el rei Artur pot simbolitzar l’esperança que els partidaris del regne independent de Mallorca tenien en el retorn de Jaume IV.

Després de l’Estudi històric i literari de Llabrés Quintana de l’any 1907, La Faula va ser editada per Pere Bohigas i Jaume Vidal Alcover l’any 1984. Les noves edicions de La Faula el 2006 (Hora Nova S.A.), el 2007 (Abadia de Montserrat) i el 2010 (editorial Tirant lo Blanc) amb els estudis introductoris corresponents a càrrec d’Anna Maria Compagna, Joan Nadal i Sara Vicent, posen de manifest la importància d’aquesta obra. Finalment, una edició de l’editorial Quaderns Crema, de l’any 2009, adaptada i comentada per Lola Badia ofereix una versió moderna molt assequible al lector d’avui.